TEATRE: LA CIUTAT DELS GRATACELS

A nosaltres ens ha arribat una informació. A una ciutat del país de Tot t'ho creus, anomenada Gratacelònia, passa una cosa terrible! És una ciutat que està tan mal feta que no s'hi pot gairebé viure i els nens no poden ni jugar perquè no hi ha espai i sobretot no hi ha arbres, per una qüestió que si dura més temps... no sabem què pot passar a la ciutat. Vols saber com solucionen aquest problema?

¡VINE A VEURE'NS!

Lloc:Coral Estrella.

Dia:01-6-2010.
Hora: 3/4 de 4.

Fotos de colònies

Bon dia a tothom.

Ja podeu veure les fotos de les colònies a l'enllaç que hi ha en aquesta pàgina, on posa
Algunes imatges.




Apa doncs, fins dilluns i que descanseu força que us ho heu guanyat.

Una abraçada,

Mestres de cinquè.

GOSSOS-CORREN AMB DANI MACACO

Aquesta cançó l'hem escoltat a Català i hem subratllat els verbs amb un color.
A mi m'ha agradat, i crec que a la resta de la classe del Detectiu Conan també.

VIU EL PARC

El viatge amb autocar va ser avorrit , com que estava plovent ens vam quedar en un lloc , era un pavelló que a fora hi havia jocs sense piles i era molt divertit . Quan vam acabar de jugar i esmorzar vam entraral pavello i vam fer la nostra joguina sense piles, era un saltamartí. El vam fer amb una agulla d'estendre la roba, la pintàvem amb el color que nosaltres volíem , després li enganxàvem les antenes que era com un tipus de ferro amb boles al final i li enroscàvem. Per últim li vam posar les potes que era una mena de ferro flexible cobert de pèl de colors . Després vam fer una cursa de saltamartins i el meu no va guanyar sempre fa salts cap enrere. Després vam veure en un escenari un mag que es deia mag Edgar i ens va fer molts trucs, si el voleu veure entreu a www.maglari.com . Després vam dinar al patí del pavelló .
Després vam anar amb l'autocar al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac . Vam caminar i caminar hi havia moltes rieres i vam veure el Montcau , el nostre tutor ens va dir que allà hi anava un senyor, segurament un guarda forestal que vigilava els boscs des d'allà perquè es veia tot des de dalt . Després vam veure un cartell que deia cova Simanya però ja començava a ploure i com que es tardava mitja hora no vam poder-hi pujar. El nostre tutor ens va dir que a la cova hi cabia un autocar.
Abans ens vam trobar una bassa on hi havia un cartell que hi posava que era per apagar els incendis del bosc i jo vaig veure una granota .
Després vam recórrer una altre vegada el mateix camí i jo vaig veure un cent-peus o era un mil-peus ???? el cas és que era molt carinyós, se'm va posar a la mà , i la Nerea en va veure un altre i de tant tocar-lo es va emprenyar. Per mala sort la Núria Diaz el va esclafar.
Després vam marxar cap a casa amb l'autocar .