La torre de Babel

Finalment, després de molts intents, aquí teniu l'obra de teatre.

Apa, gaudiu-ne...

Comiat de Sisè

Sembla com si fos ahir, que pujat en el Vespino... - cantava La Trinca - i és cert, ja fa uns quants anys que tot va començar. Enmig de plors, rialles i nervis un grup d'infants vau entrar a una escola que veieu enorme, desconeguda i ara, anys després, se us ha fet xica. Coneixeu tots els racons, tots els mestres. Tots els secrets. I ja és hora de marxar, de volar. El vestit balder se us ha fet petit, caldria ara desfer les vores i allargar els camals, però això no toca. El fil s'ha acabat. Cal acomiadar-se i marxar a l'Institut. Seguir endavant. Ja se sap, tot el què comença, acaba i avui és l'hora de dir adéu. De canviar de vestit i buscar-ne un d'ample per anar-hi creixent, entallant-vos en aquest, descobrint-ne els sargits. Anireu a un nou edifici, que també el trobareu enorme, segur. Ple de racons. Molts professors i més companys. Però el temps tot ho posa a lloc. L'après aquí us serà el didal. L'edifici estrany se us farà conegut, els companys distants, amics i la feina, com sempre, caldrà que surti endavant.
Enrere queda un bocí vostre, un bocí en forma d'hores passades, de somriures compartits, de xerrades, discussions, jocs i treballs. Moltes coses viscudes plegats tot anar creixent. Molts aprenentatges compartits.

Dissabte els vostres pares i mares us van preparar un comiat especial. Una festa sorpresa a l'escola.
Va ser un acte entranyable, on enmig d'una decoració preciosa, se us lliurà una orla i un diploma testimonial, uns presents per recordar aquesta data tan important. L'arreveure de l'escola. El pas de gegant.
Ara us toca fer el salt, viure el present tot mirant de reüll l'escola que us ha acompanyat. Que us ha estimat. Cal que enceteu la nova etapa amb il·lusió i que en gaudiu amb passió. Cal també però que treballeu sense por.
Des de l'escola us desitgem tota, tota, tota, la sort del món.

Fins aviat
Els vostres mestres