La meva terra és el mar

Hem fet la cançó de la meva terra és el mar en passat o en futur,
però aquí està en passat


Era navegant solitari, era mariner sense port.
Mai no vaig tenir calendari, el meu rellotge era jo,
que no tenia segons i que allargava les hores.

Tu, vell timó que m'ajudaves,
la meva adreça eres tu i el vent;
Em treies d'aquella tempesta,
Em treies que ja no podia més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel
i vaig perdre el seny...

Em donaves força per cridar,
que no era d'aquí, tampoc era d'allà,
la meva terra era el mar.
Em donaves força per cridar, que jo era de mi
no era de ningú i així sempre era.

Vaig néixer sense fronteres,
no creia en possessions,
doncs pensava que hi havia massa coses
que ens separaven i tots erem del mateix món,
no creia en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Em donaves força per cridar,
que no era d'aquí,tampoc era d'allà,
era art de l'oceà
Em donaves força per cridar,
que jo era de mi, no era de ningú.
La meva terra era el mar fet d'aigua i sal.

Sota l'aigua no hi havia peles ni banderes ni nacions
el silenci que m'envoltava era la solfa que m feia viure,
viure i ser lliure,lliure!

Em donaves força per cridar, que si l'aigua era amor,
jo de pedra no era, em mullaves un altre cop.

Em donaves força em tornaves boig, que si l'aigua era amor,
jo de pedra no era, em mullaves un altre cop
dins el cor...

La meva terra era el mar fet d'aigua i sal.




Lax'n'busto